Com saber si un PDF s’ha editat: què es pot veure i què no
Sovint pots detectar senyals que un PDF s’ha editat: una data de modificació posterior a la de creació, un camp Productor amb el nom d’un editor de PDF, una línia amb un tipus de lletra lleugerament diferent, o text que pots seleccionar i que queda amagat sota un requadre. Qualsevol persona ho pot comprovar en pocs minuts amb un lector de PDF normal.
El límit, dit amb sinceritat: cap d’aquests senyals no és una prova. Un fitxer editat amb cura pot semblar net, i un que ningú no ha tocat pot semblar sospitós només perquè s’ha tornat a desar. Només dues coses poden confirmar de debò que un document és autèntic: una signatura digital vàlida, o comprovar-ho amb qui l’ha emès. Tota la resta són pistes.
Pas 1: llegeix les propietats del document
La majoria de lectors de PDF mostren les metadades del fitxer. A Adobe Acrobat Reader és a Fitxer i després Propietats. En altres lectors, busca Propietats del document o un botó d’informació. Busques uns quants camps.
- Data de creació i de modificació. Si la de modificació és dies o mesos posterior a la de creació, alguna cosa ha tornat a desar el fitxer. Pot ser una edició, o només que algú hi ha afegit un comentari o ha emplenat un formulari.
- Productor i Creador. Indiquen el programari. Un extracte bancari amb un Productor que és un editor de PDF per al gran públic, en lloc del tipus de sistema que faria servir un banc, mereix una segona mirada.
- Autor i Títol. De vegades són restes d’una plantilla o d’un document anterior, cosa que et pot dir d’on ve el fitxer.
Les metadades et diuen què ha fet l’últim programa, no qui ha escrit el document. Un exemple real: un PDF baixat de l’editor de Kopitiam mostra pdf-lib (la biblioteca de codi obert que fa servir Kopitiam) com a Productor, i les dates de creació i de modificació són totes dues el moment en què l’has baixat. L’autor i el títol originals no s’hi traspassen. Així que una data de creació recent no vol dir que el document sigui nou, només que ho és el fitxer.
Pas 2: mira el text de prop
Amplia al 200 o al 400 per cent les parts que importen: noms, imports, dates, números de compte. Les edicions solen ser petites i concretes, així que és allà on es veuen els indicis.
- Tipus de lletra. Hi ha una xifra amb una lletra, un gruix o una mida lleugerament diferents dels números del voltant? Fixa’t en formes que canvien d’un tipus de lletra a l’altre, com els dígits 1, 4 i 7.
- Alineació. Hi ha una línia una mica més amunt o més avall que les del costat, o l’espai entre caràcters és irregular?
- Color. El negre d’una paraula és una mica diferent, o hi ha un requadre suau al darrere sobre un fons de color?
- Totals. Les xifres encara quadren? En una nòmina o una factura, una xifra canviada sovint deixa incoherent el total o la línia d’impostos.
Alguns lectors també mostren la llista dels tipus de lletra que fa servir el fitxer. Adobe Acrobat Reader té una pestanya Tipus de lletra a la finestra Propietats. Si un document està compost amb un tipus de lletra però la llista també n’inclou un altre, com Helvetica, pregunta’t on es fa servir.
Pas 3: prova de seleccionar i copiar el text
És la comprovació més útil i la que la majoria de gent no prova mai. Arrossega per seleccionar el text d’una línia sospitosa, copia’l i enganxa’l en una nota de text normal.
- Si el text enganxat és diferent del que veus, hi ha text amagat. Una manera habitual de canviar un PDF és tapar les paraules antigues amb un requadre blanc i escriure’n de noves a sobre. Sovint les paraules antigues encara són dins del fitxer.
- Si una línia no es deixa seleccionar mentre que la resta de la pàgina sí, aquella part pot ser una imatge enganxada sobre l’original.
- Si una pàgina sencera és una imatge mentre que les altres són text, potser s’ha substituït, o potser simplement s’ha escanejat a part.
L’eina Tapar i substituir de Kopitiam funciona així. Posa un requadre del mateix color sobre el text existent i hi afegeix a sobre un quadre de text nou, i el text original es queda dins del fitxer, a sota. Això la fa adequada per corregir una errada, però no per amagar informació. Per a això, l’eina Censurar PDF de Kopitiam converteix cada pàgina censurada en una imatge perquè el text de sota desaparegui de veritat. Pots fer servir PDF a Word i text per extreure totes les paraules d’un fitxer, incloses les tapades, i llegir-ne el resultat. Funciona al teu navegador, així que el fitxer no es puja.
Pas 4: comprova si hi ha una signatura digital
Una signatura digital és l’única cosa del fitxer que pot detectar de debò un canvi. És un segell criptogràfic fet amb el certificat de qui signa. Si canvia encara que sigui un sol caràcter després de signar, la comprovació falla.
- Obre el PDF amb un lector que verifiqui signatures, com Adobe Acrobat Reader.
- Busca una barra de signatura a dalt o un tauler de signatures, i obre’l.
- Llegeix què hi diu: si la signatura és vàlida, qui l’ha signat i si el document s’ha canviat des que es va signar.
- Si indica canvis després de la signatura, llegeix-ne els detalls. Alguns documents permeten emplenar formularis o afegir comentaris més tard, i el tauler mostra què s’ha canviat.
Dues coses que cal tenir clares. Primer, la imatge d’una signatura feta a mà no és una signatura digital. L’eina Signa de Kopitiam, com la majoria d’editors de PDF, posa una signatura dibuixada com a imatge, i això no demostra res sobre si el fitxer s’ha canviat. Segon, una signatura digital vàlida demostra que el fitxer no ha canviat des que es va signar. No demostra que el que hi havia escrit fos cert abans d’això.
Desades incrementals: l’historial amagat en alguns fitxers
Alguns programes de PDF desen els canvis afegint-los al final del fitxer en lloc de tornar-lo a escriure. La versió anterior continua a dins, sota els canvis. Hi ha eines especialitzades que poden extreure aquestes versions anteriors, i els taulers de signatures d’alguns lectors et deixen veure la versió que es va signar.
Hi ha una comprovació aproximada que pots fer. Obre una còpia del PDF amb un editor de text normal i cerca %%EOF, que marca el final d’una versió desada. Si n’hi ha més d’un, pot voler dir que el fitxer s’ha desat de manera incremental. És només un indici: alguns fitxers en tenen dos per motius tècnics normals, i molts editors, inclòs el de Kopitiam, escriuen un fitxer completament nou, que no deixa cap versió anterior.
Per què res d’això no és una prova
- Les metadades són fàcils de canviar o d’eliminar. Que faltin no demostra res, i les que hi són es poden falsificar.
- Accions innocents deixen els mateixos rastres. Fer servir Imprimeix i després Desa com a PDF, comprimir un fitxer o emplenar un formulari canvien el Productor i les dates sense canviar el contingut.
- Aplanar un PDF fusiona el text afegit amb la pàgina, així que la comprovació de seleccionar i copiar potser ja no mostra una capa separada.
- Un falsificador acurat pot fer coincidir els tipus de lletra i refer una pàgina des de zero, sense deixar res que puguis detectar a casa.
Així que tracta el que trobis com un motiu per preguntar, no com un veredicte. Si la nòmina d’un candidat a llogater fa mala pinta, no acusis ningú per un tipus de lletra. Demana-li el document una altra vegada per un canal de confiança, o confirma les dades amb l’empresa.
Quan importa de debò, ves a l’origen
Per a qualsevol cosa amb pes econòmic o legal, com un extracte bancari per a un préstec, una nòmina per a un lloguer o un certificat per a una feina, la comprovació fiable és amb l’emissor. Demana que el banc, l’empresa o la institució t’enviï el document directament, o demana’ls que en confirmin les xifres clau. Alguns emissors imprimeixen un número de referència o un codi QR que pots comprovar al seu web oficial. Escriu tu mateix l’adreça d’aquest web en lloc de refiar-te d’un enllaç imprès al document.
Si una disputa pot acabar en un jutjat o amb una asseguradora, conserva el fitxer original exactament tal com el vas rebre i busca ajuda professional. Un examen forense de debò necessita eines especialitzades i coneixements experts. Kopitiam és un editor de PDF, no una eina forense, i les comprovacions d’aquesta guia són una primera ullada, no una investigació.
Preguntes freqüents
- Com es pot saber si un PDF s’ha editat?
- Mira a les propietats del document si la data de modificació és posterior a la de creació i si el Productor és un editor de PDF. Amplia la imatge per buscar tipus de lletra o alineacions que no coincideixen, i selecciona i copia el text sospitós per veure si hi ha res amagat a sota. Són pistes, no proves.
- Es pot demostrar que un PDF no s’ha alterat?
- Només amb una signatura digital vàlida, que detecta qualsevol canvi fet després de signar, o confirmant el document amb qui l’ha emès. Les metadades i les comprovacions visuals es poden falsificar o tenir una explicació innocent, així que per si soles no poden demostrar que un fitxer és autèntic.
- Editar un PDF sempre deixa rastre?
- No. Molts editors escriuen un fitxer completament nou, les metadades es poden canviar i aplanar elimina les capes separades. Una edició ben feta pot no deixar res que un lector normal pugui trobar, així que un resultat net no vol dir que el fitxer no s’hagi tocat.
- La imatge d’una signatura en un PDF demostra que és autèntic?
- No. Una signatura dibuixada o enganxada només és una imatge a la pàgina, i es pot copiar a qualsevol document. Només una signatura digital criptogràfica, verificada amb un lector que comprovi certificats, pot mostrar si un fitxer ha canviat després de signar-lo.
- Per què canvia la data de modificació si no he editat res?
- Moltes accions tornen a desar un PDF: emplenar un formulari, afegir-hi un comentari, comprimir-lo o fer servir Imprimeix i després Desa com a PDF. Cadascuna pot actualitzar les dates i el camp Productor, encara que el contingut sigui el mateix.
- Kopitiam pot comprovar si un PDF s’ha editat?
- No, Kopitiam no és una eina de verificació ni forense. La seva eina PDF a Word i text pot extreure tot el text d’un fitxer, cosa que pot revelar paraules amagades sota un requadre, i funciona al teu navegador sense pujar el fitxer. Per tenir proves, refia’t de les signatures digitals o de l’emissor.
